diumenge, 20 de novembre del 2011

Pardal de bardissa (Prunella modularis), la bellesa discreta

Un dels ocells que més goig m'ha fet poder fotografiar ha estat el que avui us presento, el pardal de bardissa (Prunella modularis). És un ocell difícil de veure, a causa del seu caràcter tímid i espantadís, així com pels seus costums; sol moure's la major part del temps embrossat dins de matolls prou espessos com per trobar-se tranquil i resguardat, protegit per l'espessor del brancam. A l'hora d'alimentar-se, a més, i talment com si es tractés d'un ratolí, el pardal de bardissa rebusca entre les fulles seques caigudes d'arbres i arbusts larves i petits insectes per poder omplir el pap.
Per tot això, i perquè era un ocell que jo coneixia poc fins no fa massa temps, em va fer una especial il.lusió quan el vaig aconseguir observar en condicions, i fins i tot vaig poder fer-li algunes fotografies com les que us mostro en aquesta entrada. L'aparent senzillesa del seu plumatge es converteix en una magnífica varietat de tons i matisos increible quan pots gaudir de la seva observació propera. A mi, particularment, em va enamorar!
Com sempre, us aconsello que cliqueu sobre les fotos, i així les veureu una mica menys comprimides i per tant amb més qualitat.






Novament, intentaré explicar les diferències més evidents entre els dos gèneres, tot i que en el cas del pardal de bardissa no ho són gaire, d'evidents... La diferència més clara la trobem al plumatge del ventre, sobretot a la part dels costats, sota les ales. Aquí els mascles presenten un dibuix més marcat i acolorit que les femelles, que tenen els flancs molt més llisos. Aquestes marques no són més que un lleuger llistat fosc sobre la part més marronosa del ventre, semblant al que els cobreix la part de sobre, tant al cap com a les ales. La veritat és que aquest disseny fa que els pardals de bardissa passin realment desapercebuts mentre realitzen la seva activitat diària, ja sigui movent-se entre les branques dels matolls o bé gratant per terra, entre les fulles.
L'altra diferència important és el tamany entre ambdós. Però aquesta, com passa sovint, és difícil d'apreciar si no els tenim al davant suficientment a prop, i els podem comparar directament. El mascle és lleugerament més gros, i és més robust en general; la femella, a banda de ser més petita, és una mica més estilitzada. A les dues fotos següents es fa difícil comparar els tamanys, però sí que s'aprecien força bé les diferències al plumatge.
A dalt, la femella, i a sota, el mascle:




El pardal de bardissa és un ocell nerviós, inquiet, que quan es mou per terra ho sol fer amb les potes molt flexionades, gairabé arrossegant el ventre, i girant constantment d'un costat a l'altre. A més, mou les ales i la cua de manera espasmòdica, la qual cosa dificulta bastant dexar-lo quiet a la foto... Tot i així, i molt esporàdicament, mostra alguns moments d'una inusual tranquilitat, inclús diria que de relaxament. La foto següent mostra un d'aquests moments, que s'han d'aprofitar!



En aquesta, en canvi, l'actitud és clarament d'alerta, davant la presència massa propera d'un individu d'una altra espècie.



Un dels aspectes que criden més l'atenció d'aquest ocell és la singularitat dels seus ulls, que li donen una expressió de vivesa i d'estar sempre alerta, cosa que es correspon amb el seu caràcter i amb la seva manera de moure's i de reaccionar.
A continuació, les quatres últimes imatges que he preparat per aquesta entrada.






Espero que us hagin agradat les fotos, i especialment el desconegut protagonista d'avui. I ja per tancar l'entrada, una foto amb el meu bon amic i company de fatigues, Xavi Albiac, amb qui he tingut la sort i el goig de compartir algunes sessions fotografiant el pardal de bardissa. La foto es correspon al final d'una d'aquestes sessions, moment en el que el termòmetre potser ja marcava algun grau positiu... o no! Per cert, el que té més pèl al cap és... sóc... bé, deixem-ho! Salut, company!

18 comentaris:

  1. Ostres company, que bons records em porta aquest pardal de bardissa i el lloc on estan fets, d'aquí a dues setmanes farà un any que vaig estar amb tu allà mateix, molt guapo l'ocell, el de plomes clar, perquè els altres dos del final. ........ ja no tant, jejejejejejeje. No sé si serà casualitat o que, però fa una estona m'he estat mirant les fotos d'aquest dia i estava per pujar una d'aquest bitxo a FN, al final la pujare per a tu, que et sembla??? Una forta abraçada companys i fins aviat .........

    ResponElimina
  2. Roger son una maravilla todas ellas, me encanta esos fondos tan límpios que no te distraen del protagonista, te felicito por tan bella tomas.
    Besos Cris

    ResponElimina
  3. Se m'oblidava, la meva filla gran estrena avui el seu bloc, el trobo molt interessant des del punt de vista d'entendre una mica millor les inquietuds i pensaments d'aquesta edat que nosaltres ja deixem molt enrere, els 17 anys, per cert, les fotos que publica són autoretrats fets per ella mateixa amb el mobil o bé amb la càmera, ja diras que et sembla ..............

    ResponElimina
  4. Ostres, Dani! Quina coincidència! Estic content que guardis bon record del dia que vam ser allà; a veure si podem repetir ben aviat! Llàstima que no tinc fotos amb tu d'aquell dia, sinó també les hauria pujat... jo també en tinc molt bon record. Gràcies pel detall de Fotonatura, n'estaré pendent. ;-) Ah! i sobre el bloc de la teva filla, passa'm l'enllaç, siusplau. El pots publicar aquí, si vols! Vinga, company, una forta abraçada des del Cabrerès!

    ResponElimina
  5. Aqui va l'enllaç http://mylittledrawerdisaster.blogspot.com/

    Ja he pujat la foto a FN, i m'he esplaiat una mica, només una mica, jejejejeje

    ResponElimina
  6. Jo també tinc molts bons records, d'aquest dia i de molts altres.

    Les fotos en la teva línea, impressionants!!!!

    Per cert està clar qui és el que té més cabell...o no?

    Una abraçada i un petó per l'Eulàlia i molt, molt aviat t'enviaré un altre petó.

    ResponElimina
  7. Que pasada amigo mio, que serie del Acentor, como siempre con una definición y unos encuadres que a la vista está. Una pasada. Un abrazo.

    ResponElimina
  8. Me parecen unas fotos de campeonato!
    Saludos camperos!

    ResponElimina
  9. Hola Roger. Esperem que estiguis molt bé. No fa gaire dies l'Emili voltava per l'Esquirol. L'article es magnífic i ens agrada molt l'expressivitat que té el pardal de bardissa en totes les fotografies. Felicitats i dues abraçades!
    Emili i Carme

    ResponElimina
  10. Hola Roger, ¿como estás?. Magníficas fotos y muy buenas las explicaciones, me ha gustado un montón todo, como siempre lo bordas. Un abrazo y cuídate.

    ResponElimina
  11. Bonita sesion de fotos de este Acentor.Un saludo

    ResponElimina
  12. Muy buenas fotos del acentor común, enhorabuena! Un saludo.

    ResponElimina
  13. Hola Roger,guau quina pasada de fotos,enhorabona i gracies per la teva visita.Salut

    ResponElimina
  14. Muy buena la serie de acentores, un ave discreto, timido y veloz, con un ojazo que es una joya, enhorabuena por las fotos
    saludddddddddd

    ResponElimina
  15. Uma belezinha essa ave... que mimosas saíram as fotografias...
    Beijo carinhoso.

    ResponElimina
  16. Renassos Roger, el tens de totes les maneres aquest bitxet, estan genials no se que mes puc dir. I estic d' acord, de lluny perd, pero cada vegada que s' apropa mes i mes, mes guapo es !!!, a mes li agrada molt anar pel terra i no puja gaire als "oposaderos", be aixo es el que pensabe perque despres de veure la serie ....
    enhorabona i salut

    ResponElimina
  17. Hola Roger valla fotos son espectaculares, te han quedado genial y con una nitidez de 10.
    Enorabuena por las fotazos, saludos Egoitz.

    ResponElimina
  18. This is really a piece of top photography. The dunnock is not only beautiful, but also the color, sharpness and composition. Great compliment for this series.

    greetings from Helma (from Holland)

    ResponElimina