diumenge, 29 d’abril del 2012

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Doncs ja ho veieu; passem de les grues, unes aus enormes, a un dels ocells més menuts que podem observar per aquí, el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Es tracta d'un ocell força abundant, que jo he pogut observar en una gran varietat d'hàbitats. I aquestes fotos en són una petita mostra, d'aquesta diversitat. La primera foto que us mostro, per exemple, va ser feta en una zona semi-boscosa de la comarca d'Osona. Una visita inesperada, doncs jo estava intentant fotografiar unes altres espècies, i el mosquiter es va presentar per sorpresa. Però va ser vist i no vist! Els mosquiters, com la majoria d'ocells de mida petita, són molt inquiets; no paren ni un segon al mateix lloc. Sembla que visquin amb un neguit constant, i a qualsevol hora del dia busquen incansables petits insectes per omplir el pap.




Un altre lloc on fàcilment podem veure evolucionar els mosquiters és a la vora dels rius. Des d'alguna canya o branca propera al curs del riu pesquen, fent curtes i ràpides volades, tota mena d'insectes o larves que floten sobre l'aigua, empeses riu avall. És sorprenent veure'ls pescar d'aquesta manera, ja que hi tenen una habilitat extraordinària!
Les següents fotografies són fetes al riu Ripoll, on en Xavi Albiac i jo vam disfrutar enormement de l'anar i venir d'aquests sacs de nervis. Ens va fer molta gràcia observar com a base de sucar repetidament el bec dintre l'aigua els quedava el tupè remullat, a causa d'utilitzar aquesta tècnica de pesca...








Aquestes dues són fetes a la menjadora que tinc a casa, on de tant en tant també apareixen, tot i que no s'aturen pas a menjar; simplement estan de pas...




I a continuació, un parell de fotos més d'una altra sessió a la vora del riu Ripoll, amb en Xavi.













La foto que us mostro a continuació va ser feta al Delta de l'Ebre, des d'un dels nombrosos observatoris que hi podem trobar. Em va fer gràcia la composició resultant d'intentar encabir a la mateixa imatge el petit mosquiter sobre l'estaca i el cames-llargues que passava pel fons. 




I ja per tancar l'entrada, us deixo amb aquest mosquiteret, observant l'horitzó des del cim d'una canya. Salut i a reveure!


diumenge, 22 d’abril del 2012

Grues (Grus grus) a la llacuna de Gallocanta

El passat mes de febrer una colla de sis amics (Jesús Roldán, Juan Matías, Marc Albiac, Xavier Albiac, Dani Sol i jo mateix) vam viatjar fins a la llacuna de Gallocanta, a mig camí entre Saragossa i Terol, amb l'objectiu de poder veure i fotografiar les grues que hi passen l'hivern, just abans que emprenguin el viatge migratori anual que les portarà a passar l'estiu al nord d'Europa.
Si bé fotogràficament, en el meu cas, els resultats no van ser massa reeixits, l'experiència de viure en directe l'espectacle que ofereixen els milers de grues, que cada matí abandonen la llacuna on passen la nit per escampar-se en enormes grups en busca d'aliment, no té preu.
Van ser moltes hores d'encongit amagatall, a força graus sota zero (vam ensopegar de ple l'onada de fred que vam tenir al febrer...), i amb un vent que incansable ens va acompanyar tot el dia. Però gràcies a l'espectacle de les grues, amb els seus vols i el seu incessant i inoblidable trompeteig, i a la fantàstica companyia dins de l'amagatall (una abraçada, Dani!), la jornada va ser d'allò més entretinguda.
D'entrada, ben d'hora al matí, l'escassa llum no permetia congelar el vol de les grues que anaven passant per damunt dels hides, però sí que donava joc per tal d'intentar fer alguna foto diferent, degut a les obligades baixes velocitats d'obturació...

 

A mesura que va anar avançant el dia, nombrosos grups de grues van fer acte de presència a prop dels amagatalls, tot i que en el nostre cas mai es van arribar a acostar tant com hauríem desitjat, ja que davant del nostre amagatall hi havia una bassa coberta de neu absolutament glaçada, cosa que no convidava gaire a les grues a passejar-se per aquella zona...




Com es pot apreciar a les fotografies, la neu que havia caigut ja feia dies encara era present en algunes zones, ja que el fred intens d'aquells dies no havia permès que s'acabés de desfer, malgrat fer dies molt assolellats i especialment ventosos.




Tot i no tenir les grues massa a prop, en Dani i jo vam poder intentar en multitud d'ocasions captar-les al vol, ja que durant algunes estones el moviment de grues amunt i avall era incessant. Les següents fotos són una petita tria de vols d'aquestes majestuoses aus.


  




De tant en tant, els vols són en parella, o dels progenitors acompanyats dels seus fills.





Potser el més complicat, però que va ser amb el que més vaig disfrutar, sigui pescar-les al vol però intentant jugar a compondre una imatge estèticament atractiva, combinant el vol dels ocells amb el seu entorn com a teló de fons.



 
I amb aquestes imatges ho deixo de moment; tinc unes quantes fotos més d'aquell dia, però que encara no he pogut processar. Quan les tingui a punt, si n'hi ha algunes d'interessants, faré una nova entrada al bloc amb les grues com a protagonistes. 
Salut i fins aviat!