dijous, 27 de setembre del 2012

Nous veïns!

Últimament hem anat de bòlit. Ens hem mudat, i això sempre és un trasbals. Però estem molt contents del lloc on hem anat a parar, tant pel lloc en sí com pel veïnatge que hi hem trobat. Els nostres veïns més propers ens han acollit fantàsticament, i a més, em sembla que ja s'estimen el nostre fill com si fos de la família... què més podem demanar?!
Però ja sabeu que, allà on hem anat, jo sempre hi he buscat, també, els "altres veïns"... I avui faig aquesta entrada per començar a presentar-vos-els. De moment, quatre espècies ja han agafat prou confiança a l'amagatall i al so de l'obturador, i s'han deixat retratar.

Començo pel que més il.lusió m'ha fet, ja que fins ara mai l'havia tingut davant de l'objectiu, i aquest sempre és un al.licient important. El pica-soques blau (Sitta europaea).



El pica-soques és una mena de trapella incansable; no para quiet ni un segon, i s'ha fet (o potser ja ho era...) l'amo del tros en un tres i no res. Els que volten per aquí són una parella, que es mostren molt esquerps amb altres individus de la seva espècie quan de vagades s'acosten massa. En canvi, comparteixen territori amb moltes altres espècies sense cap problema.





Uns ocells que sempre m'han agradat molt són les mallerengues blaves (Parus caeruleus). Em semblen molt simpàtiques, i poden arribar a ser molt confiades. Menudes i bellugadisses, són l'alegria del veïnat!




Arriba el torn d'un ocell que no falta a cap jardí, el pit-roig o ropit. Sobretot quan arriba el fred, ja que en bona part de la seva població és un ocell migrador. Sol ser també força confiat, i és un dels ocells que més m'ha fet disfrutar amb això de la fotografia; sembla que li agradi posar-se bé per a la foto!




I per acabar, un vell conegut. La mallerenga carbonera (Parus major). N'hi ha una bona colla, entre adults i polls d'aquest any, que ja estan bastant crescudets, i m'imagino que aviat els seus progenitors els forçaran a buscar el seu propi territori...




I ara per ara, això és tot. Si hi ha alguna novetat ja faré una nova entrada. De moment, em conformo si els meus nous veïns em veuen ficar-me a l'amagatall amb la càmera i el teleobjectiu i no pensen que he perdut la xaveta! ;-)
Salut, Dolors, Pep i família!!!