dijous, 27 de setembre de 2012

Nous veïns!

Últimament hem anat de bòlit. Ens hem mudat, i això sempre és un trasbals. Però estem molt contents del lloc on hem anat a parar, tant pel lloc en sí com pel veïnatge que hi hem trobat. Els nostres veïns més propers ens han acollit fantàsticament, i a més, em sembla que ja s'estimen el nostre fill com si fos de la família... què més podem demanar?!
Però ja sabeu que, allà on hem anat, jo sempre hi he buscat, també, els "altres veïns"... I avui faig aquesta entrada per començar a presentar-vos-els. De moment, quatre espècies ja han agafat prou confiança a l'amagatall i al so de l'obturador, i s'han deixat retratar.

Començo pel que més il.lusió m'ha fet, ja que fins ara mai l'havia tingut davant de l'objectiu, i aquest sempre és un al.licient important. El pica-soques blau (Sitta europaea).



El pica-soques és una mena de trapella incansable; no para quiet ni un segon, i s'ha fet (o potser ja ho era...) l'amo del tros en un tres i no res. Els que volten per aquí són una parella, que es mostren molt esquerps amb altres individus de la seva espècie quan de vagades s'acosten massa. En canvi, comparteixen territori amb moltes altres espècies sense cap problema.





Uns ocells que sempre m'han agradat molt són les mallerengues blaves (Parus caeruleus). Em semblen molt simpàtiques, i poden arribar a ser molt confiades. Menudes i bellugadisses, són l'alegria del veïnat!




Arriba el torn d'un ocell que no falta a cap jardí, el pit-roig o ropit. Sobretot quan arriba el fred, ja que en bona part de la seva població és un ocell migrador. Sol ser també força confiat, i és un dels ocells que més m'ha fet disfrutar amb això de la fotografia; sembla que li agradi posar-se bé per a la foto!




I per acabar, un vell conegut. La mallerenga carbonera (Parus major). N'hi ha una bona colla, entre adults i polls d'aquest any, que ja estan bastant crescudets, i m'imagino que aviat els seus progenitors els forçaran a buscar el seu propi territori...




I ara per ara, això és tot. Si hi ha alguna novetat ja faré una nova entrada. De moment, em conformo si els meus nous veïns em veuen ficar-me a l'amagatall amb la càmera i el teleobjectiu i no pensen que he perdut la xaveta! ;-)
Salut, Dolors, Pep i família!!!




8 comentaris:

  1. M'encanta la tercera frase del teu texte!!! no en sabia res! enhorabona!!!
    Les fotos com sempre, espectaculars...

    ResponElimina
  2. Bon dia company!!!
    En primer lloc vull dir-te que m'alegro de saber de tu i veure que tot va bé, les fotos, estan collonudes tant per composició amb aquestes pertxas tan maques com per aquests fons semidesnfocats que m'agraden molt. Això del pica-soques és el premi a la bona feina feta a la menjadora, una espècie nova sempre li aporta un plus a les sessions fotogràfiques i crea nous reptes. A veure si quedem un dia d'aquests i fem alguna cosa que ja tinc ganes de fer alguna cosetes després d'aquest estiu tan dolent que ha fet i també t'explico les idees que tinc per fer aquesta tardor / hivern, de moment només idees, després té de sortir bé i això ja és una altra cosa, jejejejejeje.
    Una forta abraçada per a Martin, Eulàlia i per tu Roger ................

    ResponElimina
  3. Hola Roger.
    Vaya entrada te has marcado. Unas fotos espectaculares.
    Buen trabajo.
    Un abrazo desde Doña Mencía.

    ResponElimina
  4. Hola

    Que chulas, me encanta la del trepador Azúl, que suerte...
    Recuerdos para la familia.

    Juan

    ResponElimina
  5. UN BLOG DE LUJO, ROGER.
    Me ha gustado muchísimo contemplar tantas bellas escenas de naturaleza salvaje en estado puro.
    Un molt forta abraçada, amic. FELIZ AÑO NUEVO.
    Ojalá que en el año venidero se cumplan todos tus sueños.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  6. Muy guapas Roger y tienen mucha calidad, ademas todas las poses diferentes y muy chulas. Enhorabuena, un abrazo Egoitz.

    ResponElimina